Arxiu mensual: gener de 2014

acústica de una caracola.

endevinalla mallorquina…

«—Vos qui sou un homo entès
i de llest passau la mida,
¿quin és l´animal que crida
quan té la carn consumida,
i quan és viu no diu res?
—Jo no som tan innocent
com vós vos deveu pensar.
Aqueix animal se fa
per los fondos de la mar:
si el voleu sentir cantar,
p´es cul li heu de dar vent
com si l´haguéssiu d´inflar.»
caracola

Anàlisi acústica del cargol de mar (aquí).

 

I arran de mar, prop de les escales d’en Gervasi, un dels indrets més bells i sorprenents de la Costa Brava, a les set del matí tot just tocades i amb la llum del  primer sol de l’any …
”p’es cul li hem dat” el vent que em sabut, i l’animal ha cantat.

sonador_caracola

foto, confecció de l’instrument i provocador de la matinal: Oriol Granyer